Si el teu nom repeteixo   quan el dia s'acaba   o a la nit, als teus braços.   si el perfum que destil·les   ha eixamplat la distància   entre pit i guitarra.      Si els meus dits entre acords i harmonies   cerquen bojos el teu cabell negre (la teva melena)   per què vull cels tan immensos   si la lluna del teu cos no hi és.      Si entre el vers i la pausa   s'obre un blau profundíssim   que blaveja les hores;   si a contrallum et miro,   el teu cos delimita   la bellesa més nua.      Si el que canto no té prou alçada   i entonant-te jo volo i respiro,   no estic sol, m'ha acompanyo,   em segueix l'estela del meu cant.      Puc parlar de tu com la meva ombra   ets silenci, veu, cançó i amiga;   puc trobar el teu rastre si ho volgués així,   sé perfectament on et vaig deixar.