La primera vegada et va xocar,   no sabies si anava disfressat,   botes camperes, arracada al nas   i els cabells més llargs que ta germana.      Tot i que el bar no era pas petit   i estava ple, de fet com cada nit,   travessant els gots i els teus amics   aquells ulls et feien mal de panxa.      Però era tard,   tenies una cita l'endemà,   te'l vas creuar a la porta i us vau mirar   poc a poc,   sense dir ni un sol mot   i finalment et va donar un somrís de comiat.      De res no va servir ficar-te al llit,   tancant els ulls el tenies allí.   A l'endemà t'havies adormit,   vas fer tard a la cita acordada.   Divendres a les onze puntual   ja eres a la porta d'aquell bar,   tres whiskies llargs i cinc hores més tard   vas marxar amb la cua entre les cames.      I ara és tard,   no l'has tornat a veure a cap més bar,   ni tan sols queda un nom per recordar,   però al cap sempre tindràs   un estrany   i tot el que hagués pogut ser i mai no serà.   Mentre els teus amics tan ben vestits fan bromes,   aquell bon partit que tu tan llesta vas triar   et diu "t'estimo" i tu no el pots mirar.      I ara és tard,   no l'has tornat a veure a cap més bar,   ni tan sols queda un nom per recordar,   però al cap sempre tindràs   un estrany   i tot el que hagués pogut ser i mai no serà.