Ben depressa ha dinat   s'ha tornar a afaitar   i es posa la jaqueta.      Guaita mig d'amagat   com la dona al sofà   veu la telenovela.   I li diu adéu però ella ja no el sent   baixa l'ascensor silenciosament.      I així cada dimarts   representa que va   aviat a la feina.   Però ha quedat a aquell bar   on no hi ha mai ni un gat   prop de Vila-seca.      I com cada cop sent la tremolor   meitat por, meitat alegria.      De la barra estant   el cambrer dirà   si vol el de sempre.   Ella arribarà   amb els ulls brillants   i per un instant   tot s'haurà aturat.      I per uns breus moments   una estona de cel,   ja no importa el demés,   una estona de cel.   El que durà un cafè   és una estona de cel.      Ben depressa ha dinat   a la Universitat,   s'ha pintat una mica.   Sent com el campanar   va tocant els tres quarts,   s'arregla la faldilla.      Agafa l'autobús i seu al davant   només cinc minuts que no acaben.      Com sempre dirà   "sento haver fet tard"   ficant-se vermella.   Ell no dirà res   només somriurà   i per un instant   tot s'haurà aturat.      I per uns breus moments   una estona de cel,   ja no importa el demés,   una estona de cel.   El que durà un cafè   és una estona de cel.      Mil cops repetint   que no té sentit   seguir aquesta història.      Però aquest temps robat   fa tirar endavant   fins poder arribar   al proper dimarts.      I per uns breus moments   una estona de cel,   ja no importa el demés,   una estona de cel.   El que durà un cafè   és una estona de cel.